Bioelectromagnetisme

Energia i vida

El cos humà és un bon conductor elèctric degut a que està compost principalment per aigua i sals minerals, això permet la interacció amb les diferents càrregues elèctriques presents a la natura.

Existeix una diferencia de potencial elèctric entre la superficie de la terra i l’atmosfera que s’incrementa a raó de 100 V/m en alçada. Aquesta diferencia de potencial, imprescidible per al desenvolupament de la vida, és per exemple, allò que facilita la circulació de la saba dels arbres i el seu creixement.  Energia i vida és un binomi indissociable ja que tot allò que hi ha al planeta està influenciat i cohesionat per diferents camps energètics; des del camp magnètic terrestre fins a la radiació solar.

radiacions_naturals

Inducció elèctrica corporal (mV)

Majoritàriament d’orígen artificial, l’excès d’electricitat ambiental i camps elèctrics son absorbits pel cos humà sense possibilitat de descàrrega quan d’utilitza calçat amb sola de goma o sobre superfícies aïllants.

També cal tenir en compte l’electricitat estàtica (V) en ambients on hi ha baixa humitat relativa i sistemes de calefacció per aire, o la utilització de peces de vestir sintètiques que carreguen elèctricament el cos per fricció.

L’equilibri bioelèctric es situa aproximadament entre un 20% d’ions positius (cations) i un 80% d’ions negatius (anions). Per restablir aquest equilibri és imprescindible que el cos descarregui a terra ja sigui mitjançant el calçat, rentant-se les mans o tocant algun material conductor en contacte a terra.

induccio_electrica

 

Ionització de l’aire (ions/cm³)

La càrrega elèctrica de l’aire que respirem determina l’assimilació de l’oxígen que arriba a la nostra sang. Els sistemes de calefacció per aire i algunes situacions concretes d’anticicló carreguen positivament els àtoms d’oxígen que en arribar als nostres pulmons i després a la sang es repel.len amb els glòbuls vermells, també de càrrega positiva.

En el cas contrari, després d’una pluja, a prop del mar o un riu, hi ha un nombre important d’ions negatius (2000/cm³), en definitiva àtoms d’oxígen assimilables que ens aporten benestar i faciliten la nostra regeneració cel.lular.

oxígen

Magnetostàtica (nT)

El camp magnètic terrestre presenta unes constants més o menys estables per a cada zona. Per exemple, a la Península els valors estarien al voltant dels 40.000 nT. La presència de materials ferromagnètics com bigues de ferro, matalassos de molles i llits amb elements metàlics, incrementen, desvien o inverteixen el camp magnètic terrestre.

D’acord amb les investigacions recents sobre biomagnetisme (Dr.Isaac Goiz), la presència d’una forta pertorbació geomagnètica o bé d’un camp electromagnètic proper durant varies hores al dia, pot despolaritzar el cos humà, tenint repercusions directes en la salut en qualsevol dels sistemes.

magnetisme

Resistència elèctrica (kΩ)

La tècnica del georitmograma va ser desenvolupada pel Dr.Ernst Hartmann per tal d’estudiar els canvis en la resistència elèctrica del cos humà sobre alteracions geofísiques i també es vàlid per contaminació electromagnètica.  A  partir dels primers minuts d’exposició es pot observar com canvia de manera notable la resistència elèctrica de la pell a l’estar sotmesa als efectes d’una alteració.

D’altres investigadors han optat per estudiar els canvis en la resitència elèctrica dels meridians d’acupuntura (Stéphane Cardinaux) o les variacions en el ritme cardíac (Sergio Berti).

georitmograma

Referències bibliogràfiques:

Casa Saludable. Mariano Bueno/Elisabeth Silvestre. Ed. Cúpula

Geobiología y Biohabitabilidad. Elisabeth Silvestre. Ed.Gea

Tu casa es tu salud. Jacques La Maya. Ed.Sirio

Bioénergie. Stéphane Cardinaux. Ed. Trajectoire

Bioelectromagnetismo. Miguel Aguilar Gutiérrez. CSIC